SOBRE MÍ, David

DavidCiao a tutte e tutti! Bé, com solen començar aquestes coses… Hi havia una vegada…
Em dic David i tinc 23 anys. Vinc d’una ciutat anomenada Castelló de la Plana, capital d’una de les tres províncies de què es conforma el País Valencià, a l’Estat espanyol. A dir la veritat se’m fa estrany parlar de mi o sobre mi, no n’estic pas acostumat, potser perquè parlar d’un mateix és com fer-se un autoretrat i jo, de dibuixar, no en sé. Bé, provaré a fer un esbós de mi i de ma vida en general. Com en un llenç en blanc, les meues paraules són la tinta que poc a poc emplena aquest mar blanc i perfecte de colors i de sentiments, no podria pas fer d’aquest text una mena de llista, com la llista de la compra, sobre mi. Per començar deuria contar-vos que sóc graduat en Relacions Laborals i Recursos Humans, carrera universitària de la qual no n’estic gens orgullós, no va amb mi gestionar els recursos humans enlloc. Tot i així i per circumstàncies alienes a aquest text, la vaig acabar i m’he graduat aquest mateix any. En realitat se’m fa avorrit haver de contar aquestes coses com si d’un CV es tractara. Així doncs em centraré en deixar-me endur pel meu cervell i les mans que escriuen i veurem què en surt de tot açò.

Avui fa sol, però d’aquells sols que calfen l’esperit en dies gèlids. M’encanta el fred, passejar sota la pluja i veure caure el flocs de neu sobre mi com si fóra part de la pròpia natura. No m’agrada definir-me però si he de dir-me alguna cosa a mi mateix em diria que no m’agrada la normalitat, és com una gran decepció per a mi. Quant a la meua relació amb el projecte he de dir que les raons que m’han portat a realitzar un projecte de voluntariat són diverses però totes convergeixen al mateix punt: sentir-me útil i poder fer, a poc a poc, una tasca que tinga com objectiu fer esdevindre aquest món, un món millor i més utòpic. Bé, una de les altres raons per les quals sóc aquí és l’èmfasi per cercar la utopia, construir un camí per enfilar-me poc a poc cap aquell horitzó que sempre roman com quiet i que, si més no, és perenne en el meu cap. Realment no sé per què escric aquestes coses però és com que per descriure’m necessito expressar tot allò que em diu el meu cap, no puc deixar passar aquests pensaments que, no ho sé, poden ajudar el lector a comprendre qui sóc i què faig en aquest món. El meu propòsit vital no és més que viure, viure amb la intenció de no fer mal a ningú i alinear-me al més possible amb l’horitzó del qual n’estic bojament enamorat. No fer això és un acte de barbàrie per a mi, per la qual cosa, forma part de la meua descripció. El major acte de
rebel·lia per mi, és viure al meu aire lliurement dins d’aquest món reglat i mil·limetrat. El meu propòsit, cercar la llibertat individual, la més íntima i sublim de les llibertats, i la més difícil de trobar.
No tinc ni idea si aquest text compleix les expectatives de l’associació Blink però bé, és com jo voldria transmetre la meua descripció més enllà de les llistes del “qui sóc jo” i de totes les aventures que vull passar al voluntariat. Qui llegisca açò potser ja em coneix i, per tant, no caldrà que li explique com sóc tal qual i qui no em conega doncs benvingut sia per prendre un cafè junts i poder-nos conèixer millor més enllà d’una descripció pèssima de menys d’una pàgina.

Cari saluti a tutti, spero non sia stata troppo pesante la visualizzazione di questa pittura
sperimentale.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s